Parlem d’obres d’urbanització en referència a aquella obra resultant de la urbanització d’un sector, polígon o àrea d’actuació urbanística, sigui, d’ús residencial com industrial o comercial.
Les obres de urbanització inclou tant els carrers com la xarxa de clavegueram, xarxa elèctrica , rotondes, voreres, pous, dipòsits, etc.
El deure de conservació està regulat l’article 9 de la Ley del Suelo juntament amb el dret de propietat al qual el vincula directament, en el sentit que forma part del dret de la propietat mantenir l’immoble en qüestió en un estat òptim de conservació per servir a la seva finalitat i per mantenir les condicions de seguretat, salubritat, accessibilitat i ornament.
A Catalunya, la proliferació de multitud d’urbanitzacions il·legals en els anys 60 i 70, ha comportat amb el transcurs dels anys i la progressiva degradació o la urbanització incompleta de les mateixes, el fet que hàgim de debatre i litigar freqüentment sobre l’abast i contingut d’aquest deure de conservació dels propietaris enfront de les obligacions dels Ajuntaments i molt sovint, antics promotors.
La perícia d’antics promotors-comerciants juntament amb la desídia dels ajuntaments en les dècades passades, resulta en que l’actual propietari que ha comprat casa seva en una urbanització es vegi sovint sorprès per l’obligació que li imposa l’Ajuntament de pagar una nova xarxa de clavegueram, o l’asfaltat del carrer, una nova xarxa elèctrica , etc Sovint es tracta d’un cost i important, amb la normal indignació de qui va adquirir la finca. El mateix succeeix en cas de Polígons Industrials de la mateixa època.
El primer que cal dir és que és imprescindible abans d’adquirir qualsevol immoble informar-se de la situació urbanística en què es troba acudint a les oficines d’urbanisme de l’Ajuntament i consultant el planejament vigent per tal de veure si la finca que es pretén adquirir té la qualificació que es diu i si té algun tipus de càrrega urbanística, quotes pendents per urbanitzar o si està previst iniciar una urbanització en breu. La informació al ciutadà de l’estat del planejament és un dret molt important regulat per llei en el nostre ordenament jurídic.
En els casos en què l’Ajuntament pretengui reurbanitzar un determinat polígon o un urbanització per tenir aquests deficiències urbanístiques reals, s’ha d’analitzar en primer lloc el grau de consolidació d’aquesta urbanització per tal d’evitar haver de fer més cessions de les obligades i en segon lloc haurem d’analitzar si l’ Ajuntament ha d’assumir part de la urbanització ja que encara que sigui tàcitament, aquest hagi recepcionat el sector.
En els cas en què es pugui provar que el Ajuntament ha recepcionat tàcitament la urbanització o polígon, podrem defensar el co-pagament de les obres fent també responsable a la mateixa Administració . Una prova clara d’això seria l’haver girat una taxa de conservació o de manteniment en els últims anys de forma continuada.
D’altra banda, la llei preveu la creació d’una entitat que permet que els propietaris puguin controlar i gestionar directament el manteniment o conservació d’una urbanització o polígon. Són les anomenades Entitats Urbanístiques de Conservació. En aquest cas serà necessari negociar un conveni amb l’Ajuntament que reguli les condicions d’aquesta gestió.