LLa nova llei d’acompanyament als pressupostos de la Generalitat de 2020 ha dedicat una secció per delimitar i també introduir qüestions noves a la regulació vigent referent als habitatges d’ús turístic que la doten d’una configuració molt més acotada.
L’objectiu és donar solució a les diverses problemàtiques que s’han plantejat tant en via administrativa com en via judicial en els milers de procediments sancionadors incoats pels Ajuntaments catalans, especialment l’Ajuntament de Barcelona
Quins canvis introdueix la llei d’acompanyament?
La Llei citada modifica la Llei de Turisme de l’any 2002 i el Decret 159/2012, de 20 de novembre, d’establiments d’allotjament turístic i d’habitatges d’ús turístic.
El DECRET 159/2012, de 20 de novembre, d’establiments d’allotjament turístic i d’habitatges d’ús turístic regulava els “habitatges d’ús turístic”, com una modalitat d’allotjament en habitatges i de forma separada als “allotjaments turístics”.
El concepte d’ “allotjament turístic” s’amplia i es defineix com a “qualsevol establiment, habitatge, instal·lació o infraestructura regulada per la normativa turística en què es prestin serveis turístics d’allotjament”.
La llei d’acompanyament deixa ben clar ara que els habitatges d’us turístic son allotjaments turístics, per la qual cosa, són habitatges on s’hi desenvolupa una activitat turística, no són simples habitatges que es “ lloguen”. Li és d’aplicació doncs plenament la Llei de Turisme i el seu règim d’inspecció i sancionador.
Quan es considera un habitatge d’ús turístic i quines són les limitacions?
Literalment, es considera habitatge dús turístic aquells que “són cedits pel seu propietari, directament o indirectament, a tercers, a canvi de contraprestació econòmica, per a una estada de temporada, en condicions d’immediata disponibilitat i amb les característiques establertes per reglament. No es permet la cessió per estances dels habitatges d’ús turístic, que s’han de cedir sencers.
Respecte a la regulació anterior, es deroguen l’expressió «de forma reiterada» de l’article 66.1 i la frase «i es considera cessió reiterada quan l’habitatge es cedeix dues o més vegades dins el període d’un any» de l’article 66.3 del Decret 159/2012, del 20 de novembre, d’establiments d’allotjament turístic i d’habitatges d’ús turístic.
Per tant, l ‘habitatge d’us turístic s’entén com a tal encara que només s’hagi llogat a tal fi una vegada sense límit de temps.
Per altra banda, a fi de deixar ben clar la diferència entre un habitatge d’ús turístic i un habitatge en el que es lloguen habitacions per separat, s’incorpora a la Llei de Turisme la prohibició de cedir per estances l’habitatge d’ús turístic. Només es pot cedir sencer.
L’activitat d’habitatge d’ús turístic s’entén iniciada amb la simple publicitat o comercialització tant de forma directa com de forma indirecta (portals d’internet, anuncis, web, etc) amb independència que s’hagi finalment ocupat o que no s’hagi rebut la contraprestació econòmica.
No es pot fer publicitat ni comercialitzar l’habitatge d’ús turístic (ni de qualsevol allotjament turístic) sense disposar del títol habilitant (nº d’autorització de la Generalitat). Això obligarà a les plataformes com booking, airbnb, etc a requerir abans de publicitar l’allotjament el nº d’autorització de l’habitatge d’ús turístic.
Les infraccions
La infracció d’aquesta obligació pot comportar sancions d’entre 60.001 i 600.000 euros o, si el caràcter i la gravetat de la infracció ho fan recomanable, amb la suspensió de l’activitat o el tancament temporal de l’establiment, per un temps màxim de dos anys, o amb el tancament definitiu de l’establiment.
Finalment, els responsables de les infraccions i les sancions s’amplien als comercialitzadors o gestors de les activitats d’allotjament turístic. Són responsables doncs de les infraccions tipificades per la Llei de Tursime amb relació a les activitats d’allotjament turístic:
- Els propietaris dels allotjaments turístics en què es duguin a terme les activitats constitutives d’infracció.
- Les persones que, sense tenir la condició de propietari exigida per a ésser titulars de l’activitat d’allotjament turístic, hi duguin a terme les activitats constitutives d’infracció.
- Les persones que duguin a terme activitats d’allotjament turístic constitutives d’infracció en allotjaments altres que els indicats en les lletres a i b sense l’autorització deguda del propietari.
- Els comercialitzadors o gestors de les activitats d’allotjament turístic constitutives d’infracció
Les persones físiques i jurídiques que intervenen en els serveis o activitats turístics són subjectes responsables si cometen les infraccions que tipifica la Llei de Turisme, amb les particularitats següents:
- Si dues o més persones són responsables d’una infracció i no se’n pot determinar el grau de participació, aquestes persones són solidàriament responsables als efectes de les sancions que en derivin.
- En les infraccions comeses per persones que presten llurs serveis en establiments turístics, se’n consideren responsables les persones físiques o jurídiques titulars d’aquests establiments.
- Si una infracció és imputada a una persona jurídica, també se’n poden considerar responsables les persones que n’integren els organismes rectors o de direcció.
L’objectiu d’aquesta regulació
Finalment, la llei d’acompanyament als pressuposts habilita a l’Ajuntament de Barcelona perquè en el seu municipi pugui aprovar la seva pròpia regulació respecte dels habitatge d’ús turístic i també respecte al lloguer d’habitacions per separat, regulació aquesta ultima inexistent.