A la recent Sentència de data 27 de maig de 2020 (resolució núm. 569/2020 ), el Tribunal Suprem ha fixat doctrina sobre la nul·litat dels Plans urbanístics a resultes d’estudiar el Pla General d’Ordenació Supletori de Yaiza (Lanzarote) .
Amb anterioritat, el Tribunal Superior de Justícia de Canàries, va declarar nul el Pla General d’Ordenació Supletori de Yaiza (Lanzarote), ” amb abast parcial referit a la part que incideix sobre el domini públic marítim terrestre i les seves zones de servitud, amb retroacció del procediment a moment oportú a fi que se sol·liciti i emeti l’informe que preveu l’article 117.2 de la Llei 22/1988 de 28 de juliol, de Costes “.
Són diverses les qüestions que havien de discutir-se en el si del Tribunal Suprem arran de la presentació de el recurs de cassació interposat contra la sentència de Tribunal Superior de Justícia de Canàries.
- ¿ La falta d’un informe preceptiu per a l’elaboració del Pla General com és l’informe de la Demarcació de Costes del Ministeri de Foment, s’ha de considerar com un tràmit essencial? En cas afirmatiu, la seva inexistència ha de motivar la nul·litat de TOT el Pla, encara que aquest sigui ajustat a dret en la resta ?
- ¿ La nul·litat parcial permet retrotreure el procediment a el moment per solucionar el vici o l’Administració ha de iniciar tots els tràmits des d’un inici?
La problemàtica és de gran transcendència des de tots els àmbits. Hi ha q ue tenir en compte que la funció d’un Pla General d’Ordenació Municipal és la de dotar de el marc jurídic a l’Municipi per ordenar el seu territori possibilitant la seva expansió, reordenació, protecció o rehabilitació. És també l’eina que fixa les regles de l’edificació , per exemple.
L’ordenació d’un municipi a través de el Pla d’Ordenació condiciona polítiques socials, d’habitatge, de protecció mediambiental i com a conseqüència de tot això, configura la vida de les persones directament.
La tramitació d’un Pla és laboriosa, garantista i molt molt lenta. Parlem de 2 anys com a mínim.
A tot això hem de sumar que el nostre ordenament jurídic està basat en els principis de legalitat (art. 103 Constitució) i de seguretat jurídica que treballen perquè tot acte o disposició s’hagi d’ajustar a la llei i establint els mecanismes legals i processals per expulsar tota actuació o norma que no compleixi els requisits brindats per la mateixa.
L’Ajuntament de Yazia, quan la sentència és revisada pel Tribunal Suprem en la sentència estudiada, portava 6 anys en vigor. Això, alhora, són molts plans derivats aprovats, moltes llicències atorgades, etc.
Ens trobem (com gairebé sempre en dret) davant d’una dicotomia entre principi de legalitat i seguretat jurídica i principi d’eficàcia i conservació dels actes també reconegut en el nostre ordenament.
Tradicionalment, el Tribunal Suprem davant un incompliment transcendent o essencial d’una obligació legal o procedimental a l’hora d’elaborar un Pla Urbanístic, com podria ser la falta d’un informe o la manca de el tràmit d’audiència, per exemple, declarava la nul·litat radical.
La nul·litat radical implica que l’acte o disposició aprovada no existeix i mai ha existit. Per tant, la nul·litat declarada per sentència obligava a tramitar de nou tot el Pla amb les conseqüències amunt.
No obstant això, en la recent Sentència de Tribunal Suprem, com a resultat d’un procés de flexibilització ja iniciada en anteriors resolucions , ha fixat la següent doctrina:
“los vicios de procedimiento esenciales en la elaboración de los Planes de Urbanismo comportan la nulidad de pleno derecho de todo el Plan impugnado, sin posibilidad de subsanación del vicio apreciado a los efectos de mantener la vigencia del Plan con una ulterior subsanación. No obstante lo anterior, en aquellos supuestos en que el vicio apreciado para la declaración de nulidad pueda individualizarse respecto de un determinado ámbito territorial del Plan o concretas determinaciones, sin que tenga relevancia alguna respecto del resto de ese ámbito territorial, puede declararse la nulidad del plan respecto de esas concretas determinaciones, sin que ello autorice a considerar la nulidad de pleno derecho subsanable con la retroacción del procedimiento.”
El Tribunal Suprem confirma la regla general de la Nul·litat absoluta el Pla pel cas de vicis essencials de procediment (qüestió que donarà discrecionalitat al Tribunal per definir que és essencial i què no) , però introdueix unes excepcions a aquesta nul·litat radical:
- Quan el vici pugui ser individualitzat bé a un àmbit territorial determinat o bé a una àrea o contingut específic de el Pla.
- Que aquest vici delimitat no tingui transcendència a la resta de les àrees territorials o del contingut de el Pla.
En la sentència estudiada, l’Alt Tribunal considera que efectivament l’Informe de Costes del Ministeri de Foment és un vici de procediment essencial però que al circumscriure’s a l’àrea territorial públic marítim, no afecta la resta del municipi, per la qual cosa només decreta la nul·litat d’aquesta part de el Pla , per tant, subsisteix la resta.
Ara bé, l’esperable, pel que dèiem de l’eficiència, hauria estat que s’obrís la porta al fet que es pogués esmenar el vici en qüestió (la manca d’informe, per exemple) retrotraient el procés de tramitació a el punt on s’hauria de haver sol·licitat i emès l’informe. No obstant això, l’Alt Tribunal tanca aquesta possibilitat a l’afirmar que la nul·litat no es pot esmenar amb la retroacció del procediment. Com a conseqüència, si bé es conserva la part de el Pla no declarada nul·la, a nivell procedimental caldrà començar des del principi .
Gran part de la doctrina des de fa temps s’està fent ressò d’aquesta qüestió, a la qual entenem que el Tribunal Suprem no ha donat una solució òptima i eficaç i s’ha quedat a mig camí. Esperem que el legislador en els pròxims mesos doni sortida a tan transcendent qüestió.