En els darrers anys, la proliferació dels habitatges d’ús turístic (HUT) ha estat una de les principals fonts de conflicte en l’àmbit veïnal. Moltes comunitats de propietaris es troben amb problemes de convivència, deteriorament de l’edifici i inseguretat derivats de la rotació constant de visitants. Davant aquesta situació, la normativa catalana i estatal ofereix diversos instruments de defensa jurídica que cal conèixer i aplicar correctament.

1. Impugnació i limitació d’activitats en els estatuts
La comunitat pot acordar en junta, mitjançant majoria qualificada de 4/5 parts de propietaris i quotes, la limitació o prohibició d’activitats econòmiques com l’explotació turística dels habitatges (art. 553-26.a CCCat). Aquesta mesura té eficàcia ex nunc, és a dir, afecta els nous usos posteriors a l’acord.
2. Accions judicials per activitats molestes
Quan l’activitat turística genera sorolls, brutícia, inseguretat o danys, la comunitat pot recórrer a:
L’acció de cessació prevista a la Llei de Propietat Horitzontal (LPH) i al Codi civil de Catalunya, que permet exigir judicialment la interrupció immediata de l’activitat i, en casos greus i reiterats, fins i tot la pèrdua del dret d’ús de l’habitatge per part del propietari.
La responsabilitat davant de la comunitat de propietaris i també davant de l’Administració (sancions) recau en el propietari encara que sigui un tercer qui ocupi l’habitatge, ja que és ell qui ha de vetllar pel correcte ús de la finca. Aquest article t’explica com actuar en aquests casos
3. Col·laboració amb l’Administració
Els ajuntaments (especialment a Barcelona i municipis costaners) tenen competència per inspeccionar i sancionar els pisos turístics il·legals. La comunitat pot denunciar la situació davant l’administració local, que pot imposar multes, precintes i fins i tot ordres de cessament de l’activitat.
4. Repercussió de despeses extraordinàries
Quan l’ús turístic provoca un increment objectiu de les despeses comunitàries (neteja extra, ascensors, seguretat, assegurances), la comunitat pot aprovar un repartiment especial de despeses a càrrec dels habitatges destinats a aquest ús, sempre que hi hagi un acord adoptat per la majoria legal exigida.
5. Accions preventives i assessorament jurídic
Per evitar litigis, és fonamental que les comunitats:
- Revisin i adaptin els estatuts i el reglament de règim interior.
- Implantin protocols interns per documentar incidències (denúncies per sorolls, actes policials, informes de danys).
- Comptin amb assessorament legal especialitzat, que permeti actuar amb rapidesa davant els tribunals o davant l’administració.
En conclusió: Les comunitats de propietaris no estan indefenses davant l’impacte dels pisos turístics. Disposen d’eines legals potents, des de la modificació d’estatuts fins a les accions judicials per cessació i la col·laboració amb els ajuntaments. El suport d’un advocat especialista en dret immobiliari i urbanístic és essencial per garantir que aquestes mesures es duguin a terme amb èxit i per protegir el dret fonamental dels veïns a un habitatge digne i una convivència pacífica.