El passat 6 d’agost de 2020 ha entrat en vigor el DECRET 75/2020, de 4 d’agost, de Turisme de Catalunya aprovat per la Generalitat el dia 4 d’agost.
Entre d’altres qüestions, el citat Decret crea una nova modalitat que possibilita prestar els serveis turístics d’allotjament: les llars compartides.
Què es la Llar compartida
La llar compartida es una forma d’allotjament turístic en el que l’immoble és l’habitatge principal i residència efectiva del seu titular, el qual, comparteix com a servei d’allotjament amb terceres persones a canvi d’una contraprestació econòmica i per una estada de temporada.
Per tant, en primer lloc, cal destacar que només poden compartir-se les llars que constitueixen la residència del propietari i en quedarien excloses les segones residències, les quals no es podrien llogar com a Llar compartida o aquells habitatges on el propietari no hi resideix.
D’altra banda, l’estada de temporada ha de ser per 31 dies o menys de forma continuada. Per tant, tampoc es consideraria una llar compartida si el lloguer fos de més de 31 dies.
El Decret obre la porta a que l’ús de llar compartida pugui ser incompatible en determinades àrees. Per tant, el Pla General del municipi corresponent pot limitar o prohibir l’ús de llar compartida en alguns sectors, àrees o barris.
Igualment, les Comunitats de Propietaris poden acordar prohibir l’ús de llar compartida a l’edifici mitjançant el regim d’acords que estableix la Llei de Propietat Horitzontal
Les llars s’han de compartir en condicions de disponibilitat immediata, han d’estar suficientment moblades i dotades dels aparells i dels estris necessaris amb la finalitat de prestar un servei d’allotjament correcte en relació amb la totalitat de places que disposin, i tot en perfecte estat d’higiene.
Les llars no es poden ocupar amb més places de les que indiqui la cèdula d’habitabilitat i, en qualsevol cas, la capacitat màxima de places per persones usuàries turístiques és de 4 en total.
Les persones usuàries s’allotgen en habitacions. Se’ls ha de garantir l’ús privat i hauran d’estar independitzades mitjançant una porta. No és possible destinar les sales d’estar a dormitori. A més, han de disposar de bany propi.
El nou Decret en qüestió disposa que les llars compartides han de disposar del títol habilitador per operar que en aquest cas es compleix mitjançant la presentació d’una comunicació prèvia i s’inscriuran al Registre de Turisme de la Generalitat de Catalunya.
Diferencia amb d’altres figures: Habitatge d’Us Turístic i Lloguer d’habitacions a estudiants
Actualment coexisteixen altres modalitats d’allotjament turístic i, per la seva similitud s’ha de distingir bé la nova modalitat de Llar Compartida amb l’Habitatge d’Us Turístic que ha quedat englobat també en el nou Decret.
En concret, l’Habitatge d’Us Turístic, a diferència de la Llar compartida, se cedeix sencer pel seu propietari o a través d’un gestor, per una temporada que no pot ser superior a 31 dies continuats
Poden ocupar-lo màxim 15 persones si la cèdula d’habitabilitat no ho limita més.
Els habitatges han d’estar suficientment moblats i dotats dels aparells i dels estris necessaris per ser ocupats immediatament, amb la finalitat de prestar un servei d’allotjament correcte en relació amb la totalitat de places que disposin, i tot en perfecte estat d’higiene.
El propietari o propietària de l’habitatge, o la persona gestora en qui delegui, ha de facilitar a les persones usuàries i als veïns el telèfon per atendre i resoldre de manera immediata consultes i incidències relatives a l’activitat d’habitatge d’ús turístic.
El propietari o la propietària, o la persona gestora en qui delegui, ha de garantir un servei d’assistència i manteniment de l’habitatge.
Òbviament també necessita del corresponent títol habilitador.
Per altra banda, cal distingir la Llar compartida, que es un allotjament turístic, del subarrendament d’una habitació o l’arrendament d’una habitació a estudiants.
El lloguer d’habitació a estudiants es regula pel Codi Civil i s’ha d’entendre com un dret d’us.
Per tant, tant la duració com el preu seran qüestions que lliurement pactaran estudiant i propietari. Normalment a l’acabar el curs lectiu, es dona per finalitzat el contracte i el propietari recupera l’ús de la mateixa sense possibilitat de prorroga.
El subarrendament és la cessió d’us que fa l’arrendatari d’un immoble de part o de totalitat d’aquest per un temps limitat i a canvi d’un preu. En aquest cas cal assegurar-se que el contracte de lloguer entre el propietari i l’arrendatari permeti expressament el subarrendament o que el propietari doni el seu consentiment exprés per escrit.
Es importar conèixer bé quines modalitats d’ús ens permet l’ordenament jurídic depenent de la duració d’aquest ús (una temporada, uns dies), de la finalitat (turístic, estudiants, domicili habitual) i de qui cedeix el dret d’us. Tot això per evitar infraccions o incompliments que derivin en futures reclamacions.